Tronada núm.27 Hidrats de metà: foc en el gel

La Maria de la Fuente ens va explicar els seus estudis sobre els hidrats de metà. Els hidrats de metà es formen quan queda metà inclòs en l'estructura tridimensional dels cristalls de gel. Els hidrats de metà són estables mentre es mantenen les condicions de temperatura i/o pressió però aquest equilibri pot trencar-se i alliberar metà en forma gasosa. L'alliberament del metà té moltes implicacions, una font d'hidrocarburs per explotar, afecta les condicions climàtiques pel seu efecte hivernacle i afecta l'estabilitat estructural dels sediments on es troben. S'estan fent estudis per l'explotació d'aquests hidrocarburs com a font energètica ja que sembla que n'hi ha una gran quantitat emmagatzemada.
El treball que la Maria ha desenvolupat està enfocat a la modelització d'aquest alliberament del metà sobretot relacionat amb l'estabilitat dels sediments per la seva relació amb estructures en alta mar o per efectes com tsunamis. Sembla que el model prediu amb força exactitut el comportament dels sediments comparat amb successos reals.
Van assistir a la tronada una desena de persones de públic.
hidrats de metà
hidrats de metà
hidrats de metà

Els hidrats de metà són compostos cristal·lins, similars al gel, que capturen enormes quantitats de gas metà en la seva estructura sòlida. L'ocurrència d'aquests compostos en la natura està governada per condicions d'alta pressió i baixa temperatura en ambients amb suficient disponibilitat d'aigua liquida i gas metà. Per aquest motiu, els hidrats de metà són particularment abundants en sediments marins i zones de permafrost. Particularment, els hidrats marins representen el 99% de les reserves de gaso-hidrats mundials, acumulant un volum de metà que podria cobrir la demanda energètica de gas natural en les pròximes dècades i permetria la independència energètica de països que no disposen de reserves energetiques convencionals. Així doncs els hidrats de metà representen una potencial reserva energètica per al futur. No obstant la viabilitat de seva explotació es veu limitada pel complex comportament mecànic del reservori durant el procés extractiu, el qual pot desencadenar riscos geològics i geotècnics d’impacte significatiu.