Pocs ens pensàvem durant la tardor de l’any passat, mentre preparàvem els continguts del seminari d’enguany, totes les dificultats en les que ja portem mesos immersos a causa de la pandèmia del tristament conegut coronavirus.
Al seminari del 2020, que com sempre organitzem conjuntament amb la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, vam voler retre homenatge a un naturalista mataroní del segle XIX, Joaquim Marià Salvaña i Comas (1828-1902), en motiu del 150 aniversari de la publicació de «Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró», un treball pioner en l’entomologia ibèrica (Filbà, 2020). És per això, que vam prendre l’entomologia (o estudi dels artròpodes) com a eix central del seminari.
Estava previst dur-lo a terme durant el proppassat mes de març, amb 8 xerrades i dues sortides de camp. Es va iniciar amb una conferència de Jesús Lozano (Institut de Biologia Evolutiva) en la qual es va donar a conèixer les darreres tendències en el coneixement de l’origen i evolució dels artròpodes. Uns organismes que durant els més de 550 milions d’anys que porten sobre la Terra, han colonitzar tots els ambients tan aquàtics com terrestres, i representen gairebé el 80% de la biodiversitat animal coneguda del Planeta. A la següent sessió, Lluís Filbà (Agrupació Cientifico-Escursionista de Mataró) va fer un detallat recorregut sobre la vida i obra de Joaquim Marià Salvañà, i va aportar alguna de les raons per les quals aquest naturalista ha restat força temps en l’oblit. Durant la segona setmana de març es van impartir dues conferències més. Una a càrrec d’Enric Saiz (ICM-CSIC) sobre la biologia i el paper ecològic dels copèpodes, els crustacis més abundants als oceans. I una segona, on en Cesc Múrria (UB) va posar de relleu la importància de l’hàbitat i de les condicions ambientals en la distribució dels insectes.
A causa de l’estat d’alarma decretat pel govern central i el confinament domiciliari, es van haver de suspendre la resta d’activitats previstes amb la intenció de reprendre-les així que fos possible. Això no va ser factible fins a principi d’octubre, quan es va tornar a programar les d’activitats que havien quedat ajornades. Es va reprendre el seminari amb una sortida de camp, conduïda per en Carlos Hernández (CREAF), que pretenia aprofundir en el paper dels pol·linitzadors en els ecosistemes terrestres. Tot i que l’època de l’any no era la més adient, es van poder observar les diferents estratègies de diverses espècies d’himenòpters. El mateix Carlos, uns dies després, va aprofundir en la importància dels pol·linitzadors en la primera conferència després de la represa. La Marta Goula (UB) va fer, en la següent sessió, una detallada revisió de les plagues d’insectes sobre l’agricultura, de les causes que les faciliten i dels sistemes més adequats per a una bona gestió de les mateixes.La següent xerrada, en Frederic Bartumeus (CEAB-CSIC, CREAF) va descriure la complicada vida social de les formigues, les diferències de comportament entres espècies i els recents experiments que el seu grup realitza per tal d’esbrinar les raons de comportaments tan complexes, equiparant aquests comportaments col·lectius amb les teories de la transmissió d’informació neuronal en humans. I la darrera ponència va tractar els hàbits sexuals dels odonats, i va anar a càrrec de Pere Luque (Museu de les Terres de l’Ebre) i de Adolfo Cordero (Universitat de Vigo), aquest darrer a través de videoconferència. Entre els dos van fer un repàs dels diversos comportaments reproductius que s’observen en aquest antic grup d’insectes i dels possibles camins evolutius que han portat a l’actual diversitat de pautes.
Finalment, la darrera sortida de camp que pretenia caracteritzar un tram fluvial i la fauna d’insectes que albergava, va ser cancel·lada definitivament a causa del rebrot de la pandèmia i les noves mesures sanitàries establertes. Tot i així, un reduït nombre de membres de la Delegació ens vam desplaçar a la riera de Gualba per tal de portar a terme l’esmentada caracterització, i mostrar els resultats obtinguts junt amb els articles de la resta de conferències i sortides que trobareu descrites i ampliades al proper volum de L’Atzavara, en el qual ja s’està treballant.