PROJECTE FONTS
L’objectiu del Projecte Fonts és el de conèixer quin és l’estat en què es troben les fonts de Catalunya, mitjançant l’anàlisi fisicoquímica de les seves aigües i la identificació de les comunitats de briòfits que s’hi estableixen.
La petita història del projecte
El 26 de Gener de l’any 2013, reunits a la font de les Sureres d’Argentona, un grup de voluntaris, del que aleshores era la Secció de Ciències del Museu de Mataró (actualment Delegació de la Serralada Litoral Central – Institució Catalana d’Història Natural), vàrem encetar el Projecte Fonts. Per assolir el nostre objectiu, vàrem dur a terme un estudi fisicoquímic de les aigües de les fonts, alhora que determinàvem quines espècies de briòfits (molses i hepàtiques) s’hi establien, ja que es coneix que aquestes comunitats són molt sensibles als canvis ambientals. Per tant, l’estudi dels briòfits ens podria aportar algunes pistes sobre l’estat de salut dels ecosistemes fontinals i, alhora, de la qualitat de llurs aigües. Durant aquell any vàrem mostrejar una seixantena de fonts al llarg i ample de la Serralada Litoral Central, que comprèn la Serra de Marina, el bloc de Sant Mateu-Céllecs i les serres del Corredor i el Montnegre. Els resultats varen ser presentats en dos articles al volum 25 de la revista de divulgació científica L’Atzavara (http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/issue/view/23138).
Emperò, la Serralada Litoral se’ns va quedar petita i, l’any 2015, vàrem decidir traspassar la depressió prelitoral per a analitzar les fonts d’un lloc amb tanta tradició fontinal com és el Montseny i les Guilleries. En aquesta segona fase del Projecte Fonts, vàrem comptar amb la col·laboració del Grup de Naturalistes d’Osona (també delegació de la Institució Catalana d’Història Natural) i la Plataforma Lluçanès Viu, que, al seu torn, es va encarregar d’encetar i de coordinar el mostreig de les fonts del Lluçanès, també tristament conegudes per haver caigut sota el jou de la ramaderia intensiva i dels purins.
A dia d’avui, any 2018, el Projecte Fonts, encara continua prospectant diverses zones de Catalunya. Ja hem entrat al Moianès i a la Catalunya Nord. Esperem que aviat puguem arribar a molts més territoris, conèixer les seves fonts i saber-ne més dels briòfits que hi viuen!
Aquest projecte ha rebut el suport de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Institució Catalana d'Història Natural i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Resultats del Projecte
Yáñez-Serrano et al. 2024. Drivers of biogenic volatile organic compound emissions in hygrophytic bryophytes. The Science of the Total Environment 246: 174293. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2024.174293
Pascual et al. 2024. The Cultural Ecohydrogeology of Mediterranean-Climate Springs: A Global Review with Case Studies. Environments, 11(6): 110. https://doi.org/10.3390/environments11060110
Fernández-Martínez et al. 2024. Mediterranean springs: Keystone ecosystems and biodiversity refugia threatened by global change. Global Change Biology, e16997. https://doi.org/10.1111/gcb.16997
Martín et al. 2024. The influence of nitrate pollution on elemental and isotopic composition of aquatic and semi-aquatic bryophytes. Aquatic Botany, 109: 103710. https://doi.org/10.1016/j.aquabot.2023.103710
Corbera et al. 2023. Quan les fonts s'assequen. Situació dramàtica de les fonts de la Serralada Litoral davant la crisi climàtica. L'Atzavara, 33: 109-112; https://doi.org/10.2436/20.1502.atz33.109
Fernández-Martínez et al. 2021. Do bryophyte elemental concentrations explain their morphological traits? Plants, 10 (8): 1581; https://doi.org/10.3390/plants10081581
Fernández-Martínez et al. 2021. Nutrients control reproductive traits of hygrophytic bryophytes. Freshwater Biology, 66: 1436–1446. https://doi.org/10.1111/fwb.13729
Fernández-Martínez et al. 2021. Bryophyte C:N:P stoichiometry, biogeochemical niches and elementome plasticity driven by environment and coexistence. Ecology Letters, http://dx.doi.org/10.1111/ele.13752
Fernández-Martínez et al. 2020. Nitrate pollution reduces bryophyte diversity in Mediterranean springs. The Science of the Total Environment, https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.135823
Fernández-Martínez et al. 2019. Towards a moss sclerophylly continuum: evolutionary history, water chemistry and climate control traits of hygrophytic mosses. Functional Ecology, 33: 2273–2289. https://doi.org/10.1111/1365-2435.13443
Fernández-Martínez et al. 2019. Sea spray influences water chemical composition of Mediterranean semi-natural springs. Catena, 173: 414-423.
https://doi.org/10.1016/j.catena.2018.10.035
Recull de premsa
Notícies CREAF (16/2/2024): https://blog.creaf.cat/noticies/fonts-sequera-catalunya-mediterrani/
TN Comarques 3cat (16/2/2024): https://www.ccma.cat/3cat/les-fonts-del-mediterrani-sestan-assecant/video/6266688/
La Vanguardia (16/2/2024): https://www.lavanguardia.com/natural/20240216/9521575/mitad-fuentes-catalunya-secando.html
Notícies 324 (17/2/2024): https://www.ccma.cat/324/les-fonts-del-mediterrani-en-risc-per-la-calor-la-sequera-i-labandonament/noticia/3277140/
RTVE Notícies: https://twitter.com/i/status/1761380356068897031