L’afició de recollir bolets és una tradició ancestral a Catalunya que ha conduït a una saviesa micològica popular la qual queda reflectida en l’existència de més de 400 noms comuns que designen prop de 280 espècies. Fou Joaquim Codina el primer interessat a popularitzar els coneixements micològics, i els anys 1912 i 1914 va organitzar les primeres exposicions de bolets a Girona i la Cellera de Ter.  Aquestes exposicions, amb el parèntesi obligat de la Guerra Civil, s’han mantingut fins a l’actualitat, al mateix temps que han proliferat arreu del territori.

El Maresme, on la flora micològica es ben coneguda, en especial gràcies als treballs d’August Rocabruna i Manuel Tabarés, no n’ha estat una excepció, i, el 1979, la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró va organitzar la primera exposició de bolets en aquesta ciutat. Aquesta exposició, originàriament biennal, va esdevenir anual a partir de 1987 i l'any 2019 es va arribar a la 35a edició.

Durant els darrers vint-i-set anys (1991-2019; s’han d’exceptuar els anys 1995 i 2001, dels quals no es disposa de dades), s’han identificat més de 600 espècies de fongs, i les  més freqüents han estat l'alzinoi (Armillaria mellea), la pipa (Ganoderma lucidum),  la trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides), el bolet de pi (Hypholoma fasciculare) i l’apagallums o paloma (Macrolepiota procera).

Resultats

Benaiges et al. 2012 Fongs recol·lectats a la Serralada Litoral Central durant els darrers vint anys. II Trobada d'Estudiosos dels parcs de la Serralada Litoral Central i VI del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, pp. 327-360.