Tendències poblacionals de les papallones diürnes a Argentona i Dosrius
Al 2008 es va iniciar a la vall de Riudameia (Argentona) el seguiment de les poblacions de papallones diürnes en el marc del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme). Aquest és un projecte coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers que té el suport de la Generalitat de Catalunya. Quatre anys més tard es va ampliar aquest seguiment amb un nou recorregut a Dosrius que discorre per la ribera de la riera del Far i del torrent del Coll.
Durant aquests anys s’han identificat un total de 35.981 papallones que pertanyen a 67 espècies. Això representa una tercera part de totes les espècies citades actualment a Catalunya.
Més d’un cop, mentre es porta a terme el comptatge setmanal, les persones amb les quals ens creuem, en assabentar-se del que fem, el primer que ens pregunten és: Oi que ara hi ha menys papallones que abans? Amb aquesta entrada voldríem respondre l’anterior pregunta amb les dades que hem recollit aquests darrers 11 anys.
El nombre de papallones censades cada any varia força, entre els 1.100 i els 2.500 individus a Argentona, però no s’ha observat cap tendència clara de canvi. Una cosa similar passa amb el nombre d’espècies observades anualment, que varia entre les 50 i les 55 tant a Argentona com a Dosrius. No obstant això, si aprofundim en l’anàlisi de les dades podem veure com el nombre d’espècies detectades setmanalment mostra una tendència clara al descens. És a dir, el nombre d’espècies que trobem setmana a setmana és cada cop més baix. Malgrat que aquesta disminució no s’ha manifestat als resultats anuals, algunes espècies han reduït de forma considerable les seves poblacions i no seria estrany que acabin desapareixent.
Això és manifesta de forma molt clara en espècies com la turquesa (Glaucopsyche alexis) a Argentona o la saltabardisses europea (Pyronia tithonus) a Dosrius. La primera és una espècie d’espais oberts que tenia una població abundant a la secció 3 d’Argentona. Aquesta secció que a l’inici del seguiment estava coberta per una vegetació arbustiva baixa, ara està dominada per un alzinar jove de més de 3 m d’alçària, gens adient per a aquesta espècie. Els canvis en la vegetació i l’augment de les zones boscoses estan perjudicant la viabilitat d’aquesta i altres espècies com la blaveta comuna (Polyommatus icarus) o el merlet comú (Pyrgus malvoides).
La saltabardisses europea, per contra, és una espècie que a la terra baixa prefereix ambients humits i ombrívols, i està patint una regressió a moltes àrees de Catalunya, probablement a causa de les sequeres estivals cada cop més freqüents.
Els programes de seguiment són una eina clau a l’hora d’entendre els canvis que s’estan produint als ecosistemes i cal mantenir el seu funcionament, ja que el valor de les seves dades s’incrementa a mesura que augmenta el període de temps estudiat. El programa de seguiment de les papallones diürnes de Catalunya iniciarà el proper mes de març la seva 26a temporada.
Jordi Corbera