L'ATZAVARA
Revista de divulgació científica
L'Atzavara és una publicació de divulgació científica que fins el volum 24 va ser el Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i que a l’actualitat editen conjuntament La Delegació de la Serralada Litoral Central de la ICHN i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Té com objectiu la divulgació amena dels resultats de la recerca ambiental catalana, apropant la ciència als ciutadans. La revista, que es publica des de l'any 1979, és de periodicitat anual i de caire monogràfic.
L'ATZAVARA 34 – Mesures pal·liatives a la crisi ambiental (2024)
Les activitats humanes han alterat tots els racons del planeta provocant un canvi climàtic accelerat i un increment notable de les taxes de pèrdua de biodiversitat. Ambdós efectes són els màxims exponents dels problemes ambientals amb els que ens enfrontem actualment. Podem fer-hi res per revertir aquests problemes? O només podrem aplicar mesures pal·liatives? Ens hi podrem adaptar nosaltres i els altres organismes del planeta? Quin preu haurem de pagar? Intentarem respondre aquestes i moltes altres preguntes durant el cicle de conferències, on parlarem de decreixement, d'agricultura regenerativa, de mètodes de captura de diòxid de carboni, de l'ús de l'energia i de la restauració dels ecosistemes.
L'ATZAVARA 33 – Fenòmens naturals extrems: destruir per renéixer (2023)
La variabilitat és intrínseca a la natura. Malgrat això, determinats fenòmens escapen del que, a escala humana, tenim per costum d’anomenar normalitat. Aquests són els coneguts com a fenòmens extrems i sovint mal anomenats desastres naturals. Erupcions volcàniques, terratrèmols o mortalitats massives de determinats organismes en són exemples. Incendis, sequeres extremes, rierades i inundacions, són fenòmens extrems que es preveu que esdevinguin més intensos i freqüents en un futur proper a causa del canvi climàtic. Mitjançant les ponències d’aquest seminari monogràfic entendrem l’origen i les conseqüències d’aquests fenòmens, com ens afecten i què podem fer per minimitzar les seves conseqüències.
L'ATZAVARA 32 – Petits i poderosos: microorganismes i epidèmies (2022)
La humanitat ha evolucionat conjuntament amb els microorganismes, els ha fet servir i ha patit les seves conseqüències des de temps immemorials. Tanmateix, només ha sigut conscient de la seva existència des de fa relativament poc temps. Durant aquest seminari explorarem la capacitat que tenen els microorganismes per ajudar-nos, controlar poblacions animals i vegetals, així com emmalaltir-nos. El COVID-19 és només un petit exemple de la immensa diversitat de microorganismes que ens envolten.
L'ATZAVARA 31 – ... i els artròpodes dominaren la Terra (2021)
Fa més de 550 milions d’anys van aparèixer, en els ambients aquàtics, els primers organismes que podríem identificar com a artròpodes. No és fins a un centenar de milions d’anys més tard que aquests artròpodes van emergir de l’aigua per colonitzar un món dominat per plantes primitives. Els primers en fer-ho van ser els antecessors d’aràcnids i miriàpodes, unes desenes de milions d’anys després ho farien els insectes. Actualment els insectes representen gairebé el 80% de la diversitat total animal coneguda del planeta. Aquest fet ha despertat des d’antuvi la curiositat de molts naturalistes, de manera que l’entomologia té una llarga història ja des del segle XVI; però no és fins a mitjans del segle XIX quan té un reconeixement científic considerable.
Amb aquest volum es vol retre homenatge a un entomòleg i farmacèutic mataroní de mitjans del segle XIX, Joaquim Marià Salvañà i Comas (1828-1902), que és autor del primer catàleg ibèric de fauna entomològica: “Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró” (Madrid, 1870).
L'ATZAVARA 30 – Els elements endreçats: la taula periòdica i els seus misteris (2020)
Des del començament dels temps, la matèria s'ha anat organitzant i ha format una multitud d'elements. La majoria es poden trobar a la natura, però n'hi ha que només es poden observar al laboratori. A la taula periòdica dels elements, concebuda originalment per Dmitri Mendeléiev ara fa cent cinquanta anys, tots aquests elements estan endreçats segons les característiques dels seus àtoms. Així es poden deduir les seves propietats en base al lloc que ocupen, i fins i tot preveure l’existència d’algun de desconegut.
L'ATZAVARA 29 – "Tempus fugit" (2019)
Milions d’anys d’evolució han forjat la biodiversitat de la que gaudim avui dia al nostre planeta. El sexe, a més d’excitant i divertit, és un dels principals components d’aquesta evolució.
L'ATZAVARA 28 – Sexe, desenvolupament i evolució (2018)
Milions d’anys d’evolució han forjat la biodiversitat de la que gaudim avui dia al nostre planeta. El sexe, a més d’excitant i divertit, és un dels principals components d’aquesta evolució.
L'ATZAVARA 27 – Llum, foscor i éssers vius (2017)
La llum del sol és gairebé imprescindible pel desenvolupement de la vida a la Terra, malgrat tot, alguns organismes s’han adaptat a viure a la foscor.
L'ATZAVARA 26 – El sòl, font de vida (2016)
El conjunt de la societat ha anat prenent consciència que tant l’aire com l’aigua són fonts de vida. Com a conseqüència, s’han anat adoptant mesures per tal de procurar la recuperació i preservació d’aquests recursos, malgrat les dificultats que comporta fer-ho, ja que els beneficis són molt superiors.
L'ATZAVARA 25 – La vida de les aigües dolces (2015)
Aquest número de L’Atzavara es dedica als sistemes aquàtics continentals: basses, estanys, llacunes, cursos fluvials, fonts i coves, i és, en gran part, el recull de les ponències del seminari que entre els dies 5 i 27 de març de 2014 va organitzar la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró amb el títol “La vida a les aigües dolces”.
L'ATZAVARA 24 – El Maresme de Pere Montserrat (2014)
El botànic i ecòleg Pere Montserrat i Recoder, recentment nomenat Fill Il·lustre de la ciutat de Mataró (2009), va néixer en aquesta ciutat el 8 d’agost de 1918. Ben aviat s’interessà per l’estudi de les ciències de la natura i en particular per la botànica.
L'ATZAVARA 23 – Roques, sorra i aigua (2014)
L’explotació dels recursos geològics a la comarca ha estat sempre present, encara que de forma modesta pel tipus de materials, i ha contribuït al desenvolupament econòmic durant molts segles.
L'ATZAVARA 22 – Una mirada al bosc (2013)
Els boscos són espais naturals on es desenvolupa la vida d’una multitud de microorganismes, fongs, plantes i animals, en un ambient que els és propici a tots plegats. L’objectiu de l’Any Internacional dels Boscos fou el de conscienciar la població mundial i sobretot els estats, de la importància de cuidar els boscos per tal de protegir la biodiversitat.
L'ATZAVARA 21 – Estratègies de comunicació i defensa a la natura (2012)
Els productes químics que deriven d’aquests processos de comunicació i defensa, com per exemple les feromones i els tòxics, reben una gran atenció per part de la indústria química (perfumeria, farmàcia, etc.). Els humans han après a sintetitzar químicament aquests productes que elaboren els animals i les plantes per establir relació entre ells.
L'ATZAVARA 20 – La sisena extinció (2011)
L’extinció és un fet consubstancial amb l’evolució. Les espècies apareixen fruit de modificacions d’una espècie anterior, romanen més o menys estables durant un període de temps que s’ha estimat de 4 milions d’anys de mitjana i desapareixen perquè esdevenen altres espècies o bé perquè no són prou competitives.
L'ATZAVARA 19 – Darwin i l'evolució (2010)
En els 150 anys posteriors a la publicació de L’origen de les espècies, s’han anat realitzant descobriments científics que han travat, encara més, els postulats de la seva teoria. Les lleis de la genètica, primer, la biologia molecular, més endavant, i també la paleontologia han anat donant resposta amb el temps al debat científic obert sobre la teoria de l’evolució.
L'ATZAVARA 18 – Invasions! (2009)
La introducció d’espècies forànies, altrament dites al·lòctones, no és una qüestió que hagi sorgit fa poc temps. Els romans ja van documentar que el pi pinyoner, una espècie que tenim com a pròpia del paisatge que ens envolta, va ser introduïda pels fenicis i grecs des de diferents indrets de la Mediterrània.
L'ATZAVARA 17 – El valor dels espais agraris periurbans (2008)
Ara fa uns set mil anys s’iniciava el que s’ha vingut a anomenar la revolució neolítica. En aquella època, l’espècie humana va començar a descobrir i a desenvolupar tècniques de cultiu i de ramaderia que li permeteren fer el pas de nòmada a sedentària.
L'ATZAVARA 16 – Canvi climàtic (2008)
L’evidència comença a obrir els ulls a tota la societat: glaceres que reculen de manera ostensible, passos marítims navegables per primera vegada entremig del gel de l’Àrtic... I fenòmens climàtics que es mostren més extrems del que havíem conegut fins ara...
L'ATZAVARA 15 – Homenatge a Pere Montserrat (2007)
Quan es va tenir notícia de la jubilació administrativa del Dr. Pere Montserrat i Recoder, l’any 1985, a Mataró, la seva ciutat natal, ja va sorgir la proposta de retre-li un homenatge, però en aquell moment els actes no es van poder tirar endavant...
L'ATZAVARA 14 – Ecosistemes de Catalunya (2006)
L’ecosistema és, precisament, aquell espai on es donen les condicions favorables per a desenvolupar la vida de cada un dels membres d’una determinada espècie. Però la vida d’aquests individus no està absent de necessitats que han de cobrir amb elements del medi físic i per mitjà de la relació amb individus d’altres espècies que també tenen aquest espai com el més favorable...
L'ATZAVARA 13 – L'Antàrtida, molt més que gel (2005)
La constatació que els ecosistemes antàrtics han esdevingut molt sensibles a les pertorbacions introduïdes pels estbliments humans a la zona han fet reconsiderar diverses vegades el Tractat cap a mesures cada cop molt més restrictives de qualsevol tipus d'activitat extractiva, fins i tot pesquera, i que obligués tots els països que en formes- sin part a complir un codi de conducta: netejar i elimnar tot tipus de residus, i assumir un compromís per a la salvaguarda d'uns ecosistemes únics al planeta.
L'ATZAVARA 12 – Ecologia urbana i sostenibilitat (2004)
L’ecosistema és, precisament, aquell espai on es donen les condicions favorables per a desenvolupar la vida de cada un dels membres d’una determinada espècie. Però la vida d’aquests individus no està absent de necessitats que han de cobrir amb elements del medi físic i per mitjà de la relació amb individus d’altres espècies que també tenen aquest espai com el més favorable...
L'ATZAVARA 11 – Rieres, rius i riberes (2003)
L'ATZAVARA 10 – L'Alguer de Mataró (2002)
L'ATZAVARA 9 – La conservació de la biodiversitat (2001)
L'ATZAVARA 8 – Viatge al fons del mar: el Maresme de 0 a –50 m (1999)
L'ATZAVARA 7 – Dinàmica i percepció del paisatge (1997)
L'ATZAVARA 6 – El litoral del Maresme (1995)
L'ATZAVARA 5 – Els aiguamolls de la Tordera (1987)
L'ATZAVARA 4 – L'agricultura del Maresme (1982)
L'ATZAVARA 3 (1981)
L'ATZAVARA 2 (1979)
L'ATZAVARA 1 (1979)