Pere Montserrat Bioleg

Nota biogràfica
El Dr. Pere Montserrat Recoder, nascut a Mataró el 8 d’agost de 1918, és un científic de prestigi reconegut en els àmbits de la botànica, l’ecologia i l’agronomia. Durant els anys 1945 a 1949 va realitzar un intens treball de camp per a la seva tesi doctoral on recopilà informació de la flora maresmenca (i part del Vallès), que posteriorment anà publicant a la revista Collectanea Botanica (1955-1964) i finalment els articles van ser recopilats i publicats íntegrament per la Caja de Ahorros de Mataró sota el títol Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera (Mataró, 1968). Aquesta mateixa entitat, ja com a Caixa d’Estalvis Laietana, va reeditar aquest treball l’any 1989. L’any 1953 va ingressar al Consejo Superior de Investigaciones Científicas i va passar diversos mesos a Anglaterra, on es va especialitzar primer en palinologia i després en praticultura. A principis dels anys seixanta es va traslladar a Madrid i des de l’Instituto de Edafología (avui Centro de Ciencias Medioambientales) va estudiar el centre, oest i sud d’Espanya, així com la conca de l’Ebre. Per altra banda, va participar en la fundació de la Sociedad española para el Estudio de los Pastos, de la que va ser secretari, vocal i vicepresident, sent avui Socio Honorario. L’any 1964 va participar, amb el Professor E. Balcells, en la creació del Centro Pirenaico de Biología Experimental, avui Instituto Pirenaico de Ecología (Jaca i Saragossa) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas; en aquesta institució va ser vicedirector i cap de botànica fins a la seva jubilació l’any 1985. Ha tractat temes molt diversos sobre botànica i ecologia terrestre en més de 475 articles, llibres i notes. L’any 1969 va fundar l’Herbari de Jaca, del Instituto Pirenaico de Ecología, col·lecció d’estudi convertida avui en una de les primeres d’Espanya pel volum de mostres, unes 350.000, i també per la seva activitat i intercanvi, ja que incorpora milers de plecs anuals, atén peticions d’investigadors de tota Europa i des de 1970 reparteix mostres per a estudi de la meitat N d’Espanya. Els seus mèrits com a científic en els camps de la flora, l’ecologia i la praticultura han estat reconeguts per diverses institucions públiques i privades espanyoles i estrangeres. Entre d’altres distincions, cal esmentar que la Societé botanique de France, de París, li va atribuir el seu Prix de Coincy al 1982; el Commitee for maping Flora Europaea, de Helsinki, li va reconèixer la seva col·laboració especial durant 25 anys seguits i el va nomenar Asessor permanent al 1996. Més tard, la Asociación de Herbarios Ibero-macaronésicos i la Asociación Española de Ecología Terrestre el van nomenar Presidente Honorario i l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, Consejero Honorario. El Gobierno de Aragón li va concedir el Premio Aragón de Medio Ambiente (1999), la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas, Químicas y Naturales de Zaragoza el va escollir Académico Correspondiente (2002); la Real Sociedad Española de Historia Natural el va nomenar Socio Honorario (2003) i la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes li va donar el títol de Ingeniero de Montes de Honor (2004). Al 2005 també ha estat escollit Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. També ha rebut el Premio al Desarrollo del Conocimiento y los valores humanos concedit pel diari Heraldo de Aragón al 2005 a Saragossa. Finalment, aquest mateix any, l’Institut Menorquí d’Estudis l’ha nomenat Membre d’Honor i ha organitzat unes Jornades de Botànica en el seu homenatge, celebrades a Maó del 4 al 7 de maig. Amb tenacitat i intel·ligència, durant més de 50 anys el Dr. Montserrat ha sabut crear escola i transmetre els seus coneixements i entusiasme, motiu pel qual els seus alumnes, col·legues i amics li van dedicar un volum jubilar l’any 1988; en les seves més de 1000 pàgines alberga 130 articles en cinc llengües, cosa que fa palesa la repercussió que han assolit les seves idees.

Publicació
Les ponències, en format d’articles, s’han recopilat en el volum 15è de la revista L’ATZAVARA, editat per la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.

Document Resum Ponències
Jornades d’homenatge al Dr. Pere Montserrat – Can Palauet – Mataró, 5 i 6 d’octubre de 2006 – RESUMS DE LES PONÈNCIES (ordenades seguint el programa)

GALERIA FOTOGRÀFICA

Pere Montserrat Bioleg

L'alcalde de Mataró durant la presentació de la ponència de Pere Montserrat

Pere Montserrat Bioleg

Pere Montserrat davant d'una de les vitrines on s'exposava part del seu material de camp

Pere Montserrat Bioleg

Pere Montserrat i la seva esposa després de l'entrega de la làmina commemorativa

Pere Montserrat Bioleg

Alguns dels participants de la sortida pel Montnegre organitzada per l'Escola de Natura del Corredor

Pere Montserrat Bioleg

Participants a les Jornades durant una de les ponències realitzades

Pere Montserrat Bioleg

Joan Manel Riera i Pere Montserrat conversant durant la sortida pel Montnegre organitzada per l'Escola de Natura del Corredor

Pere Montserrat Bioleg

Presentació de l'exposició realitzada en homenatge a Pere Montserrat

PONÈNCIES

Pedro Montserrat y el proyecto "Flora iberica". Santiago Castroviejo.

Parte de una historia: pasos hacia una flora del País Vasco. Pedro María Uribe-Echebarría.

Atles Climàtic Digital de la península Ibèrica: delimitació d’àrees potencials d’espècies arbòries i anàlisi dels efectes d’un possible canvi climàtic. Miquel Ninyerola, Xavier Pons i Joan Maria Roure.

La dehesa de Salamanca y la Red natura 2000. Teresa Tarazona.

Pedro Montserrat: 60 años de estudios sobre la flora del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Jose Luis Benito.

L’aprofitament ramader a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Principat d’Andorra). Cristina Pérez i Rosario Fanlo.

Flora del nord del Marroc: estudis biogeogràfics. Josep M. Montserrat.

Els estudis dels prats de San Juan de Plan (Huesca) dintre del marc conceptual dels Agrobiosistemes d’en P. Montserrat. Frederic Fillat.

Ullada botànica i ecològica a les muntanyes del Maresme. Pere Montserrat i José Luis Sanz.

Trayectoria científica y humana del Dr. Pedro Montserrat. Lluís Villar.

L'herbari de Jaca a Internet. Daniel Gómez.

A propòsit de la flora naturalitzada. Josep Vigo, Ramon M. Masalles i Josep M Ninot.

Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I. Tram Abrera-Terrassa. Àngel M. Hernández.

Flora i vegetació d’interès del Torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Catalunya). David Pérez i Neus Nualart.

Flora i paisatge vegetal de la costa del Maresme. Josep M. Panareda i Maravillas Boccio.

L’aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Jordi Corbera, Laia Faidella, Moisès Guardiola, Miquel Jover, Mireia Llobet i Evarist March.

Els boscos mesòfils i higròfils a la conca de la riera de Pineda (Alt Maresme). Miquel Jover.