Farmacèutic i naturalista, publicà treballs en botànica, entomologia i malacologia. És autor del primer catàleg ibèric d’una fauna entomològica: Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró (Madrid, 1870)
Salvañà es llicencià en Farmàcia el 1850. A l’època, els estudis naturalistes no comptaven amb carrera pròpia, i no tingueren categoria universitària fins a la llei d’Instrució Pública de 1857 (Plan Moyano) en què es creà la Facultat de Ciències exactes, Físiques i Naturals. Fins aleshores, els naturalistes sorgien de professions afins, com la Medicina o la Farmàcia. Entre ells, els farmacèutics eren a els més ben preparats per dedicar-se al conreu de les ciències naturals.
Salvañà obrí farmàcia a Mataró, a la plaça de santa Anna, l’any 1851, professió que combinà amb les seves aficions naturalistes des del primer moment. S’inicià en els treballs de zoologia recollint conquilles i peixos de les xarxes dels pescadors, i més endavant es dedicà a la recol·lecció i estudi de plantes del seu entorn.
En farmàcia, destacà per la seva especialització en homeopatia, i fou premiat pels seus mèrits en la cura dels malalts de còlera en l’epidèmia de 1854.
Salvañà, de botànic a entomòleg
El 1857 confeccionà, a petició d’un farmacèutic amic seu, Mariano Perez Minguez, de Valladolid, un catàleg de plantes del terme de Mataró [1] que es publicà el 1858. A l’inici de la dècada següent començà a col·lectar insectes, estimulat segurament per les troballes ocasionals mentre recollia plantes per les rieres, horts, platges i abocadors. Al seu afany per recol·lectar i classificar, i per contribuir al coneixement de “les produccions naturals”, hi influí sens dubte la figura de Marià de la Pau Graells i el seu projecte de catalogació. Metge i naturalista, cap del Museu de Ciències Naturals de Madrid des de 1848, Graells va promoure el decret de 12 de gener de 1849 on, amb la finalitat d’enriquir les col·leccions del Museu, “s’instava als professors d’institut i d’universitat a recol·lectar les produccions naturals que es trobessin al seu districte”. Salvañà, que el 1849 havia guanyat una plaça de professor d’Història Natural a la Universitat de Barcelona, se sentí possiblement implicat en el projecte, més encara quan el 1858 continuava exercint de professor a la Universitat. Sobre el projecte de catalogació de Graells en desconeixem l’acollida que tingué en la comunitat a qui anava adreçat, però serví per promoure la publicació de catàlegs naturalistes en les memòries que acompanyaven els primers fulls del Mapa Geològic d’Espanya, memòries signades pel mateix Graells.
De la informació espigolada de les obres publicades per Salvañà en prefacis, presentacions o anotacions a peu de pàgina, es pot concloure que preparà i classificà la seva col·lecció d’insectes entre 1858 i 1866.
El 1868, Salvañà ens informa que sortí d’una llarga malaltia de tres anys i es trobà amb la seva col·lecció de més de 3.000 insectes força malmesa per falta de cura, i amb els seus apunts de camp llençats de forma involuntària. No obstant la pèrdua de la col·lecció, el públic de Mataró havia pogut contemplar pocs anys abans algunes de les caixes amb els insectes de Salvañà a la Primera Exposició Agrícola i Industrial de Mataró, l’any 1865.
L’any 1869 Salvañà envià un manuscrit titulat Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró al Col·legi de Farmacèutics de Madrid, del qual n’era membre corresponsal des de l’any 1861. A partir de la llista de les espècies que havia arribat a classificar dels insectes de Mataró, pogué confeccionar un catàleg, introduït per una descripció geogràfica del terme, acompanyat d’algunes dades meteorològiques, i tancat per la descripció d’unes espècies noves per ell descobertes. D’aquesta manera, tot i no tenir la col·lecció entomològica íntegra i de mancar també les dades de camp, no llençava per la borda el treball de tants anys.
A finals de 1870 la secció de Ciències del Col·legi de Farmacèutics li premià el treball amb una medalla d’honor d’or, i la publicació del catàleg a càrrec de la corporació. En aquella època, Salvañà ja patia de problemes de visió, i el jurat va debatre entre premiar-lo amb una obra entomològica extensa, o bé un microscopi, però finalment a causa de la seva delicada salut, es decidiren per la medalla.
Després de la publicació dels Apuntes, ja no reprengué les recerques entomològiques, però la llista d’insectes (i també la de plantes apareguda al “Catálogo general”) perviví fins al final de la seva carrera de naturalista, amb la publicació l’any 1889 de Flora y Fauna de Mataró y su zona. En La Flora, editada per la prestigiosa Imprenta de J. Balmas Planas, Salvañà hi dedica una endreça a la ciència i a la seva ciutat: “Contribuir a ilustrar la Historia natural española para bien y provecho de los intereses nacionales y enaltecer en todas las esferas de actividad que me sea posible el nombre de Mataró, ciudad donde nací, son deberes morales que años ha me impuse y a los cuales nunca he dejado de rendir culto. Cumpliendo con ellos, a pesar de mi edad y mis achaques, he dispuesto la presente publicacion. Barcelona 15 de febrero de 1889. Joaquin M. Salvañá.”
L’obra, a més de les llistes de plantes i d’insectes, recuperades dels treballs de 1858 i 1870, afegia el resultat de les recerques sobre altres grups zoològics, fetes també de jove i que no havia publicat encara, sobre mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos; a més de miriàpodes, aràcnids, crustacis i mol·luscs (marins, terrestres i d’aigua dolça). Tot un compendi dels tàxons del regne natural més coneguts a l’època.
Si Salvañà s’ha guanyat un lloc entre els entomòlegs per la publicació dels seus Apuntes, destacà encara més en l’estudi dels mol·luscs. L’anàlisi del treball de Salvañà en malacologia, és un camp que no abordem aquí, però si que hi aportem una valoració prou aclaridora d’un especialista: “… els treballs de Salvañà estimularien una naixent generació de malacòlegs, i la tercera part de la seva obra sobre Olot [3], on valora la sistemàtica dels mol·luscs, és absolutament recomanable a tots els zoòlegs. Encara més: tenint en compte l’època en què es varen fer, podem afirmar que no hi ha hagut contribucions a la malacologia catalana d’abast tan ampli ni tan integradores de l’estudi especialitzat amb una visió global del medi considerat” [2].
L’aparició dels Apuntes dins l’entorn naturalista de l’època
Els treballs entomològics publicats en els decennis anteriors a 1870
L’època en què Salvañà es va dedicar a formar la col·lecció, l’estudi dels insectes venia d’una tradició eminentment pràctica, vistos pel benefici que se’n podia treure o pels flagells que causava a l’agricultura o la silvicultura. En els anys centrals del segle XIX, l’entomologia era a Catalunya i a l’àmbit ibèric una ciència incipient. Fins a 1870, l’any de publicació dels Apuntes eren comptadíssims els treballs científics en entomologia. A part d’algun treball de Graells d’entomologia aplicada, hi ha un precedent, amb cert paral·lelisme amb el cas de Salvañà: el d’un farmacèutic de Còrdova que publicà just deu anys abans una memòria sobre uns insectes vesicatoris d´ús curatiu [4]. En aquest cas l’autor envià la memòria al Col·legi de Farmacèutics amb el prec que li publiquessin, tal com feu Salvañà, que remeté el manuscrit dels Apuntes i una carta de petició a Madrid [5]. Una circumstància que hauria pogut influir en enviar el manuscrit a Madrid, és el fet que el farmacèutic Frederic Trèmols, tres anys menor que Salvañà i llicenciat com ell a la Universitat de Barcelona, havia estat el secretari del Col·legi de Farmacèutics el 1860.
Laureano Perez Arcas, valencià, contemporani de Salvañà, deixeble de Graells, nomenat catedràtic de zoologia a Madrid el 1845, conegut pel seu notable manual Elementos de Zoologia (1863) dedicà uns estius a recol·lectar insectes a la seva vila natal, Requena, i entre 1864 i 1869 publicà quatre treballs que incloïen la descripció d’espècies noves.
A Catalunya, el panorama per a la ciència dels insectes tampoc no era gaire encoratjador. A la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, entitat degana del país, en els anys precedents al treball de Salvañà trobem dues memòries de 1861 i de 1863 de la mà de Sanchez Comendador, catedràtic de Ciències, sobre insectes coleòpters i hemípters dels voltants de Barcelona. Una anys abans, el 1838, el professor de Farmàcia Agustí Yáñez publicà una nota sobre la captura d’insectes. D’altra banda, el fugaç pas de Graells per la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on ocupa diferents càrrecs entre 1836 i 1837, any que marxà a Madrid a ocupar una càtedra de Zoologia, la ciència local no es beneficià del seu talent, i els arxius de l’Acadèmia contenen només una nota sobre metamorfosi dels insectes.
Els Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró, un treball pioner en l’entomologia ibèrica
Dins els treballs entomològics de la primera meitat del s. XIX, els Apuntes són una raresa per la seva dimensió i pretensions, pel fet que cap més autor publicà mai una llista de 1.600 espècies de diferents ordres d’insectes. Autors precedents com els que hem anomenat, havien treballat en les dues dècades anteriors monografies sobre insectes de reduït abast i d’interès pràctic. Eren els hereus de la ciència Il·lustrada, encarnada en la figura de Graells, amb la qual un modest farmacèutic naturalista com Salvañà intentà establir-hi relació: el 1969 li remeté un exemplar del Meloe iluronensis per ell descrit, i posteriorment en l’edició dels Apuntes li dedicà una nova espècie, Blatta graellsi. Inquirit Graells sobre l’assumpte des del Col·legi de Farmacèutics, aquell els respongué que “no recuerda bien lo que hay acerca de este asunto, ni tiene formado un juicico sobre la novedad de la especie de Blatta” (Apuntes… pg. 43). Veiem que Salvañà, en l’intent d’establir relació amb el seu model i referent, topà amb la seva indiferència.
Per altra banda, l’entomologia de l’època bevia d’una altra font, que era el col·leccionisme, sector més donat als trofeus i rareses de la natura que al seu estudi. Fou gràcies al bagatge científic adquirit en uns renovats estudis de Farmàcia que en el treball de Salvañà conflueixen la tradició col·leccionista amb la incipient entomologia moderna.
La vigència dels Apuntes
A partir del renaixement de l’entomologia catalana i ibèrica, cap a les dècades de 1960-70 es comença a citar el treball entomològic de Salvañà en les revisions monogràfiques, sempre com a la cita més antiga. Respecte la validesa de les espècies citades per ell citades, algunes revisions modernes de diferents grups d’insectes en donen compte, i en alguns casos el grau de certesa és entre mitja i elevat. Cap a una quinzena d’autors moderns citen els seus Apuntes.
El necessari reconeixement del naturalista mataroní Joaquim Marià Salvañà i Comas
El savi que renuncià a la posteritat
Salvañà professà la farmàcia durant 25 anys i exercí de naturalista tota la vida. Dedicació, la de naturalista, que “era la nineta dels seus ulls”, en paraules pròpies recollides per Maluquer [6]. Els seus dotze llibres publicats, els seus càrrecs acadèmics, les conferències donades o els articles de premsa, li feren guanyar un cert reconeixement públic de savi. L’home, però, en confidència amb els seus joves amics i col·legues de la Institució Catalana d’Història Natural (fundada el 1899), confessà: “no vull que després de ma mort quedi cap senyal del que he sigut; potser ho prendria el món com a orgull o ambició de glòria”. Josep Maluquer, qui recollí tant amargues paraules de veu de Salvañà, explica també que “últimament, pressentint que s’acostava sa darrera hora, havia anat fent desaparèixer tot lo que quedava com a record de sa personalitat científica”.
Expressió d’humilitat o resolució d’amarga impotència a causa de la progressiva ceguesa que venia patint des de la quarantena? En qualsevol cas, sembla que estripà els papers poc abans de morir i no ens ha arribat ni una sola mostra de la seva correspondència o de les pertinents notes científiques de tot naturalista. Es cartejà amb científics d’arreu, ja que “no hi havia en els anys 1880 1895 savi d’anomenada a Europa amb qui no estès amb correspondència” [7]. La poca documentació manuscrita de Salvañà es conserva en arxius de Barcelona i de Madrid.
No obstant la pretensió de ser oblidat, els seus deixebles més propers el recordaren com amic: “…aquestes ratlles escrites sota la pena que causa la mort d’un amic a qui s’aprecia de tot cor i en tota l’ànima”; també el reconegueren com a mestre: “… aquell home eminent que fou abans nostre mestre…” i el tenien per un savi: “natural de Mataró, català de pensaments i de fets, era un dels darrers homes d’aquella generació que tants savis proporcionà a nostra pàtria”.
Un just reconeixement
Des de la Delegació de la Serralada Litoral Central de la Institució Catalana d’Història Natural, entitat naturalista del Maresme, amb seu a Mataró, creiem que la ciutat deu un reconeixement al farmacèutic i naturalista Joaquim Marià Salvañà i Comas, i un primer pas ha estat dedicar el Seminari de Ciències de 2020 a la branca zoològica dels artròpodes, en commemoració del 250è aniversari de la publicació dels Apuntes para la geografia y fauna entomológicas de Mataró.
Per altra banda, una extensa i documentada nota biogràfica ha estat elaborada per Daniel Daví i Salvanyà, en curs de publicació: Joaquim Marià Salvañà i Comas (1828-1902): un farmacèutic de Mataró pioner en l’estudi de les ciències naturals.
Lluís Filbà i Esquerra
[1] Catálogo general de las plantes que se crian en los diferentes partidos de España. Imprenta de D. Francisco Miguel Perillán. 1858 [2] Cristian R. Altaba, Anna Travesset. 1985. La malacologia als Països Catalans. But. Inst. Cat. Hist. Nat. 50:155-171. [3] Aquí fa referència a: Contribución á la fauna malacológica de los Pirineos catalanes, ó sea, Descripción de la comarca de Olot en relación con la fauna malacológica local y Monografía de los moluscos terrestres y fluviátiles de aquel territorio. Joaquim M. Salvañà. 1888 [4] Fernando Amor y Mayor. 1860. Memoria sobre los insectos epispásticos de algunas provincias de España. Colegio de Farmacéuticos de Madrid. [5] Real Acadèmia Nacional de Farmacia de España. Manuscrit datat en 30 de setembre de 1869 [6] Butlletí ICHN num. 9-10 març-abril 1902 [7] Necrològica de J.M. Salvañà. Carles de Camps i Olzinelles. Memòries Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 1910