Des de fa molts segles, la comarca del Maresme ha estat molt humanitzada. En aquests últims anys hem vist com l’augment de la demanda de terreny per habitatge, la poca planificació del territori i la societat de consum ha portat a una transformació espectacular on el desordre, l’especulació i les construccions o usos poc assenyats, han estat en molts casos els protagonistes. S’ha passat a una comarca dominada pel sector terciari, i a les ciutats i urbanitzacions dormitori.
Novembre 1946: Vistes d'hortes i de garrofers a la part baixa de la muntanya, amb les vinyes erosionades a la falda de les muntanyes. La riera d’Argentona, ubicada a la vall.
(Pere Montserrat)
Juny 2006: Zones lleure, Polígons industrials i vies comunicació part baixa. Urbanitzacions i boscos a la falda muntanya. La riera d’Argentona, el curs transformat i sense vegetació natural, a la vall.
Juny 1949:Verneda a la riera de Sant Pol, prop de Sant Cebrià de Vallalta. Malgrat el terra pedregós es forma un bosc dens, perquè l’aigua no hi falta mai a l’estiu.
(Pere Montserrat)
Maig 2006: Plantació de plàtans amb restes de verneda a la riera de Sant Pol, prop de Sant Cebrià de Vallalta. No es pot mantenir un bosc dens per la manca d’aigua que no baixa perquè és captada per pous.
Octubre de 1946: El Montnegre occidental i el pla de can Carcassés. A la part central, hi trobem una zona de vinyes abandonades i plantades amb pi pinyoner, que contribueix a reconstruir el sòl granític erosionat.
(Pere Montserrat)
Juny de 2006: El Montnegre occidental part central, urbanització en pendent que erosiona els vessants. Construccions cares pels murs per salvar desnivells, els antics conreus de secà s’han convertit en jardins de gespa. Gran plantació de pi insigne ocupa el pla de can Carcassés.
Juliol 1948: Torrent de Cirers; alzinars densos a les voreres amb alguns roures entre els que es troba Quercus x montserratii de C. Vicioso. Tram final molt sorrenc i típic dels torrents i rieres del Maresme.
(Pere Montserrat)
Juliol de 2006: Algunes alzines i roures a les vores, amb moltes espècies introduïdes (canya, bident de vinya, meravelles), aspecte brut. Tram final sorrenc amb ciment mig arrencat típic d’actuacions mal fetes als torrents i rieres del Maresme.
Gener de 1946: A primer terme l’Hyparrhenietum (Hyparrhenia hirta, H. sinaica, Heteropogon contortus, etc.). Vinyes i garrofers en els vessants de secà, hortes regades amb aigües dels aqüífers a la plana. (Pere Montserrat)
Agost de 2006: A primer terme el Rubo-Coriaretum (esbarzer, roldor, etc.) i un dipòsit d’aigua ja que s’han esgotat i contaminat les aigües de l’aqüífer. La urbanització ocupa la plana i s’expandeix pels antics vessants de secà.
Maig 1950: Vessant septentrional de Burriac. L'exposició NNE, la més favorable, recuperació del mantell forestal i la menys afectada pels freqüents incendis (cada 2-6 anys +/-) que impedeixen la repoblació forestal.
(Pere Montserrat)
Maig de 2006: La imatge ens mostra la part de la vessant septentrional de la muntanya de Burriac. La creació de zones protegides com el Parc de la Serralada Litoral i la disminució que hi hagut dels incendis han afavorit a la recuperació del mantell forestal.