Les fonts sota vigilància
Programa de seguiment de fonts a llarg termini

En el context del clima Mediterrani les fonts esdevenen hàbitats de mida reduïda que es poden considerar petites illes on l'aigua hi és generalment present, però situades en un entorn molt més secs. Això fa que s'hi desenvolupin unes comunitats molt característiques que no podrien subsistir sense l'esmentada presència de l'aigua.

Les fonts, a més, han tingut molta rellevància cultural, i han estat lloc de trobada alhora que han servit com a punts d'abastament d'aigua, un fet que perdura a dia d'avui.

Enmig de l'actual escenari de canvi global, les fonts corren un greu perill de patir períodes cada cop més llargs de manca d'aigua o fins i tot d'assecar-se definitivament. Això podria comportar, en un primer estadi, una simplificació de les comunitats, i finalment la pèrdua irremeiable de la particular fauna i flora que hi habita (Fernández-Martínez et al. 2024).

Per tal d’augmentar el coneixement sobre aquests ecosistemes, la Delegació de la Serralada Litoral Central de la ICHN va iniciar el 2013 el Projecte Fonts  que durant els darrers 10 anys ha estat estudiant nombrosos aspectes de les relacions entre les característiques fisicoquímiques de les aigües i els briòfits (molses i hepàtiques) que són un dels principals protagonistes dels ecosistemes fontinals.

La sequera persistent dels darrers 3 anys (2021-2023) ja ha posat en evidència una problemàtica greu, i recentment s'ha constat una pèrdua dramàtica de cabal del 91,9% del global a 31 fonts estudiades ara fa deu anys, el 45% de les quals ara roman seca (Corbera et al. 2023).

Amb l'objectiu d'avaluar els possibles canvis que pateixen les fonts i la composició fisicoquímica de les seves aigües, així com la densitat i diversitat dels organismes que les habiten, l'any 2023 s'ha iniciat un programa de seguiment a llarg termini de 32 fonts de tipologies diferents i distribuïdes en un gradient latitudinal que va des de la Serralada Litoral fins al Pirineu.

Propostes de futur

Les dades obtingudes durant l'any 2023 han de servir de base per el seguiment en els anys futurs. L'objectiu és repetir el mateix mostreig seguint el mateix protocol un cop cada any. Això permetrà establir els canvis que es produeixin a mitjà i llarg termini i testar si aquests tenen relació amb els canvis ambientals que es vagin succeint.

El primer any d'aquest estudi va rebre el suport econòmic de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. A partir de 2024, el projecte de seguiment de fonts rep finançament del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

          

Què fem

Mesura de la cobertura de les diferents espècies a la font Fresca de Samont
Mesura de la cobertura de les diferents espècies a la font Fresca de Samont

A cada una de les fonts es va seguir el mateix protocol: es mesurava el cabal, la conductivitat, el pH i la temperatura de l'aigua, i es recollia una mostra per a la posterior anàlisis de contingut d’ions majoritaris i elements traça. Es calculava la superfície de l'àrea humida (directament afectada per l'aigua de la font) i s'identificaven tots els organismes que hi eren presents. A més a tres quadrats de 50×50 cm que es van establir a cada un dels tres microhàbitats seleccionats (paret de la font, pica o pericó i desguàs) es mesurava el percentatge de cobertura (per a la vegetació) i el nombre d'organismes (per a la fauna) per cada un dels 25 quadrats de 10×10 cm inclosos en els quadrats de 50×50. Si en algun cas calia una identificació posterior al laboratori, es va recollir una mostra el més petita possible, per tal de no alterar la composició de la comunitat.

 

Mapa interactiu on es mostra la localització de les 32 fonts objecte del seguiment durant 2023.

Resultats del projecte

Durant l'any 2023 el seguiment es va realitzar des de mitjans de maig a principi de juliol. Dues de les fonts visitades estaven seques (font del Ferro de Dosrius i font de Briançó), mentre que a la font de Sant Patllari es van obtenir els valors més alts de cabal (7.000 ml s–1). Pel que fa a la conductivitat aquesta va variar entre 28 µS cm–1 (font Clareta, Matagalls) i 1.316 µS cm–1 (font del Sot, Dosrius).

En el conjunt de les 32 fonts es van identificar un total de 91 organismes (taula 1): 36 briòfits, 33 fanerògames, 9 pteridòfits, 9 invertebrats, 2 amfibis, un fong i una alga.

L'alga vermella <i>Hildenbrandia rivularis</i> a la font de Sant Roc
L'alga vermella Hildenbrandia rivularis a la font de Sant Roc

La molsa Palustriella commutata és una espècie abundant en ambients calcaris i va ser de la que es van obtenir els valors més alts de cobertura en els quadrats de 0,25 m2 (68% a la font Fresca de Ridaura; taula 2). L'aiguarola (Chrysosplenium oppositifolium) és una fanerògama que prefereix sols silicis en zones molt humides de muntanya, a la font Negra (Vilallonga de Ter) i a la font Clareta (Matagalls) es van observar recobriments més alts del 50%. Fissidens va ser el gènere de molses del qual es va obtenir una diversitat més alta, en total es van identificar 6 espècies. Habitualment aquestes espècies ocupen àrees petites o es barregen amb altres espècies, però Fissidens grandifrons tenia valors força alts de cobertura (46,6%) a la font de can Pairana (Arbúcies). Cal destacar que generalment a cada font només hi creix una, o màxim dues, espècies d'aquest gènere, la qual cosa posa en evidència la diversitat entre fonts. La molsa Rhynchostegium riparioides prefereix aigües fredes, amb pocs nutrients i fort corrent, a la fonts de les Naiades es va tobar la cobertura més alta d'aquesta espècie (42,1%).

La molsa Fissidens grandifrons a la font de Can Pairana.
L'aiguarola (Chrysosplenium oppositifolium) a la font Clareta (Matagalls)

Entre els invertebrats cal destacar la presència del crustaci amfípode Echinogammarus longisetosus a 5 de les 32 fonts visitades, totes amb una relativa connexió del desaigua amb un curs fluvial proper. És probable que si aquesta connexió es perdés durant períodes perllongats de temps, aquestes poblacions estarien en un risc molt gran de desaparèixer. A la font Nespereta (Montnegre) en vam trobar en un nombre elevat el 2013, mentre que durant el seguiment d’aquest any, sense connexió fluvial, tant sols vam veure dos individus. També es va detectar la presència del gasteròpode invasor Potamopyrgus antipodarum, però de moment a una sola font, la de Bufaganyes (Garrotxa).

Finalment, i pel que fa als vertebrats destaca la presència de larves de salamandra a sis fonts. La presència d'aquesta espècie denota la bona qualitat de l'aigua i el bon estat de conservació de l'ecosistema fontinal.

Taula 1. Organismes identificats durant el primer any de seguiment (2023) a 32 fonts de Catalunya.

Algues Espermatòfits
Hildenbrandia rivularis Alnus glutinosa
Fongs Anemone hepatica
Scutellinia sp. Cardamine flexuosa
Briòfits Cardamine impatiens
Apopellia endiviifolia Cardamine sp.
Brachythecium rivulare Carex punctata
Brachythecium rutabulum Carex remota
Bryum pseudotriquetrum Chrysosplenium oppositifolium
Chiloscyphus polyanthos Circaea lutetiana
Conocephalum conicum Eupatorium cannabinum
Cratoneuron filicinum Fragaria vesca
Ctenidium molluscum Geranium robertianum
Didymodon tophaceus Geum urbanum
Eucladium verticillatum Graminia spp
Fissidens cf viridulus Hedera helix
Fissidens crassipes Hieracium murorum
Fissidens dubius Hypericum androsaemum
Fissidens grandifrons Lapsana communis
Fissidens rivularis Lemna minor
Fissidens taxifolius Lonicera sp.
Jungermannia atrovirens Mycelis muralis
Kindbergia praelonga Nasturtium officinale
Lophocolea bidentata Oxalis sp.
Lophozia turbinata Parietaria dioica
Lunularia cruciata Plantago major
Marchantia polymorpha Potentilla reptans
Mnium stellare Ranunculus sp.
Oxyrrhynchium speciosum Rubus ulmifolius
Palustriella commutata Sambucus nigra
Pedinophyllum interruptum Samolus valerandi
Plagiochila porelloides Scrophularia auriculata
Plagiomnium affine Urtica sp.
Plagiomnium undulatum Viola sp.
Pohlia melanodon
Rhizomnium punctatum Invertebrats
Rhynchostegiella curviseta Copèpode
Rhynchostegium riparioides Dipters
Scapania undulata Echinogammarus longisetosus
Southbya tophacea Gasteropode indet.
Thamnobryum alopecurum Hemipter
Pteridòfits Miriapode indeter.
Adiantum capillus-veneris Potamopyrgus antipodarum
Asplenium adiantum-nigrum Pyrrhosoma nymphula
Asplenium trichomanes Velia caprai
Athyrium filix-femina
Dryopteris filix-mas Vertebrats
Equisetum telmateia Amfibis (larves)
Phyllitis scolopendrium Salamandra salamandra
Polystichum setiferum

Taula 2. Espècies amb els percentatges de cobertura més alts obtinguts al quadrat de paret (0,25 m2) durant el seguiment de 2023.

Espècie % Font
Palustriella commutata 68,0 Font Fresca (Ridaura)
Palustriella commutata 63,0 Font de la Llena
Palustriella commutata 53,6 Font de la Pixarella
Chrysosplenium oppositifolium 57,6 Font Negra
Chrysosplenium oppositifolium 53,2 Font Clareta
Chrysosplenium oppositifolium 42,8 Font de la Cau
Adiantum capillus-veneris 61,6 Font del Sot
Cratoneuron filicinum 50,0 Font de Sant Roc
Fissidens grandifrons 46,6 Font de Can Pairana
Conocephalum conicum 44,6 Font Pobra
Scapania undulata 43,2 Font Clareta