La desembocadura de la Tordera és una de les zones humides de Catalunya més pressionada per la pressió urbanística i turística de finals del segle XX. La pèrdua d’hàbitats derivada d’aquesta pressió antròpica i la falta d’espai que impedeix la laminació de les avingudes fa necessària la cerca d’un equilibri sostenible per evitar la pèrdua definitiva dels valors naturals d’aquest espai. L’avinguda ocorreguda durant el temporal del Glòria de gener de 2020, va poder recuperar parcialment la morfodinàmica de la desembocadura però a costa de greus danys materials sobre les activitats turístiques implantades a la desembocadura i ens va recordar quin és l’espai que necessita realment el riu per desguassar l’aigua correctament. Aquest context ofereix una oportunitat única per tal de repensar aquest espai en termes de resiliència davant el canvi climàtic, riscos d’inundació i de recuperació ecològica i de biodiversitat. Per aquesta raó, es fa necessari dur a terme un projecte de restauració que retorni la funcionalitat i dinàmica fluvial i marítima natural de la desembocadura a través de la recuperació de la connectivitat transversal de l’espai, reemplaçant els càmpings que ofeguen la desembocadura i tractant geomorfològicament aquest espai, afavorint el desenvolupament dels hàbitats característics d’aquest espai. En aquest sentit, el present treball, es planteja el repte de restaurar la desembocadura, potenciant les característiques que fan única aquesta zona humida a través de l’eliminació dels impactes presents en l’espai.