És un fet força clar que l’activitat humana, en especial l’agricultura i ramaderia intensives, està provocant una contaminació per nitrats de les aigües freàtiques. Aquests increments de nitrogen provoquen canvis molt acusats en els ecosistemes. A les aigües continentals l’increment de nitrogen causa eutrofització amb la conseqüent modificació de les comunitats biològiques I amb una pèrdua clara de biodiversitat.
A les regions de clima mediterrani, amb estius secs i calorosos, l’existència de surgències d’aigua són de gran interès. És per això que històricament els humans hem mirat de potenciar aquestes localitats fent petites construccions, les fonts, per tal que proporcionessin aigua d’una forma més o menys constant. Tradicionalment les fonts s’han integrat a la cultura rural no únicament com a llocs on proveir-se d’aigua sinó com espais de relació social i cultural. Alhora, l’existència d’aquests espais amb disponibilitat d’aigua enmig de àrees amb condicions ambientals molt més seques, ha convertit aquests hàbitats de mida reduïda en veritables refugis per a moltes espècies. Per tot això, podríem considerar els ecosistemes fontinals com a punts calents de biodiversitat, i la seva alteració o la contaminació de les seves aigües podrien comportar la desaparició d’un nombre indeterminat d’espècies.
En els darrers anys, i en el marc del Projecte Fonts, diferents membres de la Delegació de la Serralada Litoral Central de la ICHN han estat estudiant les comunitats de briòfits de les fonts d’una zona molt extensa de Catalunya. En total han analitzat les aigües i identificat els briòfits de més de 300 fonts distribuïdes per la Serralada Litoral, el Montseny, el Bages, Osona, el Ripollès i la Garrotxa.
En un treball publicat recentment a la revista Science of the Total Environment es van estudiar un total de 77 espècies de briòfits que creixien a la zona de les fonts directament afectada per l’aigua o pels seus esquitxos. Del total de briòfits, 19 espècies eren hepàtiques i la resta molses. Un petit grup d’espècies (9 molses i 2 hepàtiques) eren molt freqüents i van estar localitzades en més d’una vintena de fonts. Per contra, hi havia un nombre molt elevat d’espècies que van estar observades a menys de 8 fonts (46 molses i 14 hepàtiques) i per tant es podien considerar rares en aquests hàbitats.
Pel que fa al contingut de nitrat, a 290 fonts els valors mesurats van ser inferiors a 50 mg L–1 que és el valor màxim establert per la Organització Mundial de la Salud per a les aigües potables, a la resta de fonts es superava amb escreix aquest valor i s’arribava a 254 mg L–1, més de 5 vegades els valors recomanats, a la font del Barber, al Lluçanès.
A l’estudi es constata que tot i que la concentració de nitrat no té una relació directa amb el nombre de briòfits que hi ha a una font, si que està negativament relacionat amb el nombre d’espècies rares que hi podem trobar, i en cap cas es van trobar espècies rares en fonts on la concentració de nitrat estava per sobre de 90 mg L–1.
Els resultats d’aquest estudi indiquen de forma clara que la contaminació per nitrats posa en perill la diversitat de briòfits de les fonts. Aquesta contaminació està especialment relacionada en la disminució de la presència d’espècies rares, tant a escala local com regional. Si a tot això, a més, hi sumem les previsions esperades a causa del canvi global, l’increment simultani de nitrats, temperatura i sequera posarà en risc la conservació de les comunitats de briòfits de les fonts a la regió mediterrània.
Aquest estudi ha rebut el suport econòmic de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Article: Fernández-Martínez, M., Corbera, J., Domene, X., Sayol, F., Sabater, F., Preece, C., 2020. Nitrate pollution reduces bryophyte diversity in Mediterranean springs. Science of the Total Environment, 705: 135823. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.135823